Organitzar campanyes de donació de sang, promoure espais de lectura amb edats diferents en una escola, ajudar els avis a posar-se al dia en l’ús de les noves tecnologies o rehabilitar un monument de la ciutat. Són alguns dels projectes educatius fins ara associats a l’aprenentatge, que des del curs passat han començat a formar part del servei comunitari, una nova assignatura obligatòria que pretén desenvolupar les competències social i ciutadana dels alumnes en els dos últims cursos d’ESO. Quins projectes s’han fet a la ciutat? Com s’hi incorporaran els centres?
Ara fa un any, la consellera d’Ensenyament Irene Rigau presentava el servei comunitari, la nova assignatura obligatòria que gradualment s’incorporarà als currículums de tercer i quart d’ESO entre el curs que acaba de finalitzar i el 2019-2020. El servei comunitari utilitza la metodologia de l’aprenentatge servei, que és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo.
A Mataró són cinc els centres que han dut a terme projectes de servei comunitari en el transcurs d’un procés de pilotatge els dos darrers cursos. L’escola GEM ha tirat endavant una campanya per a La Marató de TV3; els Salesians han apostat pel sòlid projecte del Banc de Sang; l’IES Laia L’Arquera ha confiat en la proposta ‘Boet contra la fam’; l’institut Puig i Cadafalch ha impulsat un projecte emmarcat en el suport a la tasca escolar en la matèria d’anglès i l’IES Miquel Biada ha creat una oficina d’una banca ètica al centre.
Biabanca, banquers a l’aula!
Institut, banc, ètica poden semblar tres conceptes aparentment dispersos i allunyats, però són la matriu de Biabanca, la banca ètica creada per l’institut Miquel Biada. Ja fa anys que el centre desenvolupa projectes d’aprenentatge servei, molts dels quals vinculats a l’intercanvi intergeneracional amb gent gran. Enguany, arran de l’impuls del servei comunitari, l’institut ha realitzat un projecte vinculat amb la banca ètica amb els alumnes de tercer d’ESO. L’educació financera ha estat el pilar del servei d’aquest curs i l’objectiu, tal com explica Maite Villaverde, una de les coordinadores del projecte, ha estat “crear una oficina d’una banca ètica al nostre institut”.
“Brindem la possibilitat que els alumnes s’obrin a l’entorn proper en relació a l’educació”
Una oficina bancària a l’institut
A priori, pot semblar una idea absurda, però l’envergadura del projecte ha traspassat les fronteres de les aules. Després d’adquirir un espai i convertir-lo en l’oficina d’un banc, els alumnes han passat per un procés d’aprenentatge significatiu sobre el sistema financer i la banca ètica, per aprendre, sobretot, “que existeixen alternatives als bancs convencionals”, segons Villaverde.
A l’institut Miquel Biada hi estudien centenars d’alumnes. Malgrat que Biabanca és només l’oficina de banca ètica, la transversalitat del projecte ha superat això i ha implicat alumnes de tercer d’ESO i de Formació Professional. Aquests últims tenen, en el seu pla d’estudis, una assignatura durant la qual s’ha de crear un model de negoci. El microcrèdit que els fa falta per tirar endavant aquest model hipotètic de negoci l’atorgarà la Biabanca, alhora que avaluarà el projecte i valorarà el seu vessant ètic. “Això implica que els alumnes de cicles construeixin una empresa que ja d’entrada contempli principis ètics i de responsabilitat social”, explica Villaverde, que també destaca el paper dels “banquers”, ja que “hauran de decidir si concedeixen el finançament i assessoraran per millorar encara més el negoci”.
Procés llarg
El Departament d’Ensenyament va estipular que feien falta cinc anys per a implementar el servei comunitari com una assignatura obligatòria a tercer o quart d’ESO. Per tant, des d’ara i fins al curs 2019-2020, tots els centres educatius on s’imparteixi educació secundària incorporaran aquesta nova matèria al currículum que computarà unes 20 hores, 10 de les quals es realitzaran fora del centre i amb la supervisió dels col·lectius o entitats on s’estigui realitzant el servei.
De cara a l’any vinent, tanmateix, encara no s’ha establert el nombre de centres educatius de secundària que se sumaran al pilotatge fet fins ara a la ciutat, ja que encara s’està planificant la implementació i la gradualitat amb què s’incorporaran. A Catalunya, s’hi sumaran prop de 200 instituts.
La valoració positiva dels projectes d’aprenentatge servei que s’han realitzat en els darrers cursos, ha estat un dels motius que ha empès el Departament d’Ensenyament a impulsar el servei comunitari. En una enquesta realitzada pel departament, el 98 per cent dels instituts han valorat positivament l’experiència i consideren que la participació dels alumnes ha augmentat. I és que hi ha projectes molt sòlids que actuen de base i d’exemple per al desenvolupament de projectes de servei comunitari.
Que els menors de 18 anys ajudin al fet que el seu entorn s’impliqui en la donació de sang és la premissa del projecte d’aprenentatge servei que van impulsar conjuntament el Banc de Sang i Teixits i el Grup de Recerca en Educació Moral de la Universitat de Barcelona. Ja fa anys que escoles i instituts de Mataró van afegir-se a aquest projecte. Valldemia, Laia l’Arquera, el GEM, són alguns dels centres de la ciutat que en alguna ocasió l’han dut a terme mitjançant l’aprenentatge servei o bé en un pla pilot de servei comunitari, com és el cas dels Salesians.
L’empresa que es fa contempla d’entrada principis ètics i de responsabilitat social
Comunicar, servei a la comunitat
El projecte d’aprenentatge servei que van tirar endavant consisteix en la creació d’una campanya de comunicació per part d’alumnes de primària i secundària que té per objectiu conscienciar el seu entorn de la necessitat de donar sang. Els alumnes aprenen quins són els components de la sang, qui pot ser donant i qui no, com es distribueixen les donacions i per què són importants. A partir d’aquí creen materials i continguts que els permeten adreçar-se al seu entorn més immediat per a convocar-los a una campanya de donació real de sang.
Aquesta iniciativa transversal, a banda de donar visibilitat a la tasca que desenvolupa el Banc de Sang, també té una incidència molt gran en l’ensenyament de coneixements medico-sanitaris, l’educació en valors i el desenvolupament de les habilitats comunicatives. Els dos darrers aspectes solen ser “menys presents en l’educació formal, de manera que prenen una rellevància molt alta quan es treballen”, tal com detalla Mariona Graell, impulsora del projecte.
En general, aquests projectes tenen una incidència directa en el canvi de perspectiva amb què els joves comencen a analitzar i veure el seu entorn, ja que canvia substancialment perquè “prenen consciència que formen part d’un col·lectiu que conviu en una societat i així aprenen a ser més ciutadans i a funcionar d’una forma més democràtica”, segons Graell. Valors com el civisme, la participació, el respecte, el diàleg o la capacitat de compromís són molt presents en tot el procés, que sol durar un curs sencer. Per Graell, “el desenvolupament transversal d’aquests valors que es treballen als centres educatius, brinda la possibilitat que els alumnes s’obrin a l’entorn proper, moment en què s’uneix educació i entorn”.
Mataró, punters en ApS
La taca d’oli que ha suposat l’èxit dels projectes d’aprenentatge servei (ApS) és l’avantsala de l’aplicació del servei comunitari, un procés que ja s’ha donat en altres països europeus com Holanda. A Mataró, els projectes d’aprenentatge servei es van iniciar fa prop de 10 anys, gràcies a la Direcció d’Educació, la Fundació Hospital i Santa Magdalena i el Centre de Recursos Pedagògics del Departament d’Ensenyament, així la UB, la Diputació de Barcelona i el Centre Promotor d’ApS. Escoles i instituts han impulsat experiències enriquidores per a l’entorn com el projecte ‘Adoptem la muralla’, del Satorras en què els alumnes es formaven com a guies de la muralla moderant i organitzant visites guiades per a diversos col·lectius.
